R.I.P.?

No.

Aquest blog està surant, fent el mort a la platja, buscant-se a si mateix...
doncs els blogs també tenen crisis identitàries!
(d'acord, aquesta comença molt aviat... s'accepta pulpo com a animal de companyia)

Mentre esperem novetats, us deixo un regalet:

Red Rodney - Yard's pad

Any 76, la fusió i les lentejuelas són lo més cool, i per això "Albino" Red
(mote por obra y arte de'n Charlie Parker),
va anar a Suècia perquè estava fins els collons del dia d'acció de gràcies o algo així...
Va coneixer quatre blanquitos més de per allà,
i va descobrir que tocaven de puta mare...
El contrabaixista es va passar el dia fent vocal-obligato
i tenia un groove que t'hi cagues,
i van decidir gravar un disco de bop pur...
El pianista també va resultar ser algo molt potent...
(això és llenguatge i no els putos quaderns Santillana...)
Jo crec que va ser una gran idea...



Red Rodney - Yard's pad (1976)

Gravat a Estocolm a 27 graus sota zero,
en mig d'una pista de patinatge artístic.

Red Rodney - Trumpet
Arne Domnerus - Alto sax
Bengt Hallberg - Piano
Red Mitchell - Bass
Ed Tighpen - Drums

(com a mostra d'autenticitat,
podreu sentir el soroll de l'agulla quan enfila...)

Mp3 192 + covers