dijous, 3 de juliol del 2008

R.I.P.?

No.

Aquest blog està surant, fent el mort a la platja, buscant-se a si mateix...
doncs els blogs també tenen crisis identitàries!
(d'acord, aquesta comença molt aviat... s'accepta pulpo com a animal de companyia)


Mentre esperem novetats, us deixo un regalet:




dilluns, 7 de gener del 2008

Red Rodney - Yard's pad

Any 76, la fusió i les lentejuelas són lo més cool, i per això "Albino" Red
(mote por obra y arte de'n Charlie Parker),
va anar a Suècia perquè estava fins els collons del dia d'acció de gràcies o algo així...
Va coneixer quatre blanquitos més de per allà,
i va descobrir que tocaven de puta mare...
El contrabaixista es va passar el dia fent vocal-obligato
i tenia un groove que t'hi cagues,
i van decidir gravar un disco de bop pur...
El pianista també va resultar ser algo molt potent...
(això és llenguatge i no els putos quaderns Santillana...)
Jo crec que va ser una gran idea...



Red Rodney - Yard's pad (1976)

Gravat a Estocolm a 27 graus sota zero,
en mig d'una pista de patinatge artístic.

Red Rodney - Trumpet
Arne Domnerus - Alto sax

Bengt Hallberg - Piano

Red Mitchell - Bass

Ed Tighpen - Drums

(com a mostra d'autenticitat,
podreu sentir el soroll de l'agulla quan enfila...)



dilluns, 24 de desembre del 2007

Cuando tu vas yo vengo

Tenia un post preparat per inaugurar aquest blog, (l'altre blog),
però no em va sortir la inspiració, o més aviat, no vaig veure EL moment..
Me'n fio sempre de la intuició, o més ben dit, del destí, per aquestes coses...

Volia parlar d'un disc concret, de'n Red Rodney (Red!),
però m'he assabentat de la mort d'Oscar Peterson.
No és dels meus músics ni pianistes preferits,
però recordo perfectament la meva "entrada" definitiva al món del jazz,
de la qual ell va tenir bona part de culpa..

El meu tiet, al independitzar-se,
va deixar a casa la meva àvia tota la seva colecció
de vinils de jazz,
i recordo que ja de de petit sonava

Louis Armstrong, Duke Ellington, u Oscar Peterson,
per bé que jo naturalment, no era conscient de qui eren...
M'agradava, però de petit decideixes si el fil musical t'agrada,
però no preguntes, simplement t'acompanya...
Un bon dia, amb 17, o 18 anys, em vaig decidir a agafar un cassette de l'estanteria...
(alguns els gravava en cassete, potser per escoltar al cotxe)
Era Oscar Peterson trio, i me'l vaig escoltar amb fruició, un disc ideal per "principiants",
per a no adentrats en la materia... Un swing mortífer, i una tècnica exquisida,
i un disc ideal per endormiscar-se després de dinar, sota un sol migdienc i justicier...

El segon disc, el que em va fer entrar en el jazz modern,
va ser el "Round Midnight",

de Miles Davis, i Miles va arribar i es va quedar per sempre,
però no ens desviem del tema... Quanta gent arreu del món,
un 24 de desembre del 2007, s'haurà posat un disc de fa 30, 40 o 50 anys,
en el mateix moment en que Peterson estarà (potser)
swingant alegrement al nostre voltant en forma de fum, o de sospir?


El destí sempre va cuando tu vuelves...
Oscar Peterson em va fer entrar en el món del jazz,
i donarà pas al naixement d'aquest nou blog,
perquè el destí sempre va cuando tu vuelves,
com aquella cançoneta de merda...

Pd: En aquell cassette, la cara B era propietat de Marilyn Monroe,
que swingava ensucradament allò de "Diamond it's a girl best friend",
que ara canta la Beyoncé en un anunci de nosequè...




Oscar, rest in peace...



Benvinguts a Planeta Vinil, amics...

dijous, 20 de desembre del 2007

Hola


Benvinguts a Planeta Vinil, amics.
Aquest blog està en construcció,
disculpeu les molesties...(?¿)

En breu:
Red Rodney - Yard's Pad




 
Copyright © 2007 | Diseñado por Blog and Web